En un extens monòleg epistolar, i a les portes de la mort, una àvia s’adreça a la seva néta, resident als Estats Units, explicant-li tot allò que des de fa temps s’hauria d’haver dit a si mateixa, i recapitulant així el sentit de la seva existència. De les lletres escrites per l’àvia en surt la història de la família, però sobretot la descoberta del fet que, talment una tara hereditària, la infel…
